Este sitio utiliza cookies propias y de terceros. Algunas de las cookies son necesarias para navegar. Para habilitar o limitar categorías de cookies accesorias, o para obtener más información, personaliza la configuración.

Què és l'alta miopia?

La miopia és un defecte de refracció en què les imatges es formen per davant de la retina, fet que provoca que els objectes propers es puguin veure nítidament, mentre que els llunyans es veuen molt borrosos.

Parlem d'alta miopia quan el grau del defecte refractiu és superior a sis o vuit diòptries i es produeix per un creixement excessiu de la mida de l'ull. Aquest augment de longitud no només fa que hàgim de portar ulleres d'elevada graduació, sinó que també fa augmentar el risc de tenir altres patologies potencialment greus.

El creixement de l'ull fa que la retina s'aprimi i s'afebleixi, augmentant la probabilitat de patir hemorràgies, lesions retinals o fins i tot despreniment de retina. També és molt freqüent la degeneració del vitri (líquid gelatinós que omple l'ull), que pot provocar l'aparició de cossos flotants. En miopies molt altes es pot deteriorar gradualment la màcula, que és la part més important de la retina, fet que provoca una disminució progressiva i irreversible de l'agudesa visual.

L'alta miopia també predisposa al glaucoma i al desenvolupament precoç de cataractes.

Símptomes

La principal simptomatologia de l'alta miopia és la disminució de l'agudesa visual i la necessitat de dur ulleres per veure-hi nítidament de lluny. La graduació de les ulleres normalment va augmentant des de la infantesa o l'adolescència fins a l'edat adulta, quan normalment s'estabilitza. Malgrat això, en alguns casos pot continuar augmentant amb els anys, tot i que més lentament.

És recomanable fer revisions oftalmològiques periòdiques. El més habitual és fer-les anualment.

Hi ha un seguit de símptomes que ens han d'alertar davant possibles complicacions, sobretot, a la retina; l'aparició sobtada de mosques voltants, la visió de llums intermitents en alguna zona del camp visual, l'aparició de taques o de qualsevol pèrdua parcial o total de visió ens han de fer anar amb urgència a l'oftalmòleg.

Causes

Les causes per les quals es produeix l'augment de mida excessiva de l'ull són desconegudes i impredictibles, tot i que existeix un component genètic indubtable, per la qual cosa els antecedents de miopia solen ser-hi presents.

Tipus

Podem classificar la miopia en dos grans grups:

Miopia simple: És aquella inferior a 6 diòptries i que generalment no acostuma a presentar complicacions. Es produeix com a discrepància entre els elements refractius de l'ull, sobretot la còrnia, i la longitud axial.

Alta miopia: També anomenada miopia degenerativa, és superior a 6 o 8 diòptries i té més predisposició a provocar complicacions i a tenir-hi altres patologies oculars associades. En general, com més nombre de diòptries, més risc de complicacions. La miopia de molt alta graduació també s'anomena miopia magna.

Prevenció

La miopia alta no es pot prevenir; és a dir, no podem impedir el creixement excessiu de l'ull. El que sí que podem prevenir, molt sovint, són les complicacions que se'n deriven. Per aquesta raó és recomanable un control oftalmològic periòdic que inclogui la presa de la pressió intraocular i l'examen a fons de l'ull.

Tractaments

El tractament de la miopia es basa en la correcció òptica del defecte refractiu, ja sigui amb ulleres o amb lents de contacte.

Mentre que en la miopia simple el tractament quirúrgic d'elecció sol ser l'aplicació de làser d'excímer en la còrnia, la miopia alta es pot corregir quirúrgicament implantant lents intraoculars. 

Tot i que aquests tractaments quirúrgics corregeixen de forma excel·lent el defecte òptic, no poden aturar la possible progressió de la miopia ni eliminen la possibilitat de complicacions en la retina.

El tractament de les complicacions retinals consisteix en la fotocoagulació làser de les lesions que predisposen al despreniment de retina, i en el tractament quirúrgic si això ja s'ha produït. Si apareixen membranes neovasculars que produeixin hemorràgies, es poden tractar amb injeccions intravítries.

Professionals que tracten aquesta especialitat

Preguntes freqüents

  • La miopia simple acostuma a començar en la infantesa, augmenta més ràpidament en l'adolescència i sol començar a estabilitzar-se en acabar el desenvolupament corporal (18-22 anys).

    L'alta miopia sol augmentar més ràpidament i s'estabilitza més tard. És difícil establir-hi una edat determinada perquè depèn de molts factors, tot i que, probablement, el més important és el nombre de diòptries; és a dir, com més alta sigui la miopia, més trigarà a estabilitzar-se. La majoria de les miopies no solen augmentar de forma continuada per sobre dels 25 anys, però no es pot descartar un increment aleatori més enllà d'aquesta edat.

  • Qualsevol mena de cirurgia refractiva —sigui amb làser o sigui amb implant de lents intraoculars— té com a objectiu corregir la miopia actual, cosa que realitzen amb gran precisió, però no hi ha cap tècnica actual que n'eviti la progressió. Per tant, la cirurgia s'haurà de fer quan la miopia sigui estable i hagin passat un parell d'anys sense incrementar-se significativament. 

    La majoria de miopies, un cop són estables, no tenen tendència a canviar en l'edat adulta, per bé que les miopies més altes poden fer-ho amb més freqüència que les miopies simples.