Efectes secundaris dels col·liris per al glaucoma: què és normal i què no

Els col·liris per al glaucoma són una part essencial del tractament per reduir la pressió intraocular i protegir el nervi òptic. Tanmateix, com passa amb qualsevol medicament, poden provocar molèsties o efectes secundaris.

La majoria són lleus i transitoris, però alguns símptomes no s’han d’ignorar. Saber diferenciar-los ajuda a seguir el tractament amb seguretat i a consultar a temps quan sigui necessari.

Per què els col·liris per al glaucoma poden causar molèsties?

Els col·liris actuen sobre la producció o el drenatge del líquid intern de l’ull. Aquest mecanisme permet controlar la pressió ocular, però també pot afectar la superfície ocular, les parpelles o la conjuntiva.

A més, alguns contenen conservants que, en pacients sensibles o amb tractaments prolongats, poden afavorir la sequedat ocular, la irritació o la sensació de sorra als ulls.

A Barraquer entenem que el tractament del glaucoma acostuma a ser crònic. Per això, la tolerància al col·liri és tan important com la seva eficàcia.

Efectes secundaris habituals: què pot ser normal

En començar un tractament o després d’aplicar la gota, és relativament freqüent notar molèsties lleus. Solen durar poc i no empitjoren amb el pas dels dies.

Es pot considerar habitual notar:

1. Coïssor o cremor breu just després d’aplicar el col·liri.
2. Llagrimeig transitori, com a resposta de l’ull a la gota.
3. Visió borrosa momentània, especialment durant els primers minuts.
4. Gust amarg o metàl·lic, quan una part del col·liri passa cap a la gola.
5. Ull lleugerament vermell, sempre que sigui lleu i passatger.
6. Sensació de sequedat o de sorra als ulls, sobretot en pacients amb ull sec previ.

Aquestes molèsties no solen ser motiu d’alarma si són lleus, breus i no van acompanyades de dolor intens o pèrdua de visió.

Efectes secundaris segons el tipus de col·liri

No tots els col·liris per al glaucoma tenen els mateixos efectes.

Els anàlegs de prostaglandines poden produir envermelliment ocular, creixement de les pestanyes, enfosquiment de la pell de la parpella o canvis en la pigmentació de l’iris.

Els betabloquejants poden causar molèsties locals, però en alguns pacients també poden provocar cansament, mareig, pols lent o dificultat respiratòria. Per aquest motiu, és important informar l’oftalmòleg si hi ha antecedents d’asma, MPOC o problemes cardíacs.

Els agonistes alfa poden associar-se a picor, ull vermell, sequedat o somnolència. De vegades, l’al·lèrgia apareix després d’un temps d’ús, encara que al principi el col·liri es tolerés bé.

Els inhibidors de l’anhidrasa carbònica poden causar coïssor, visió borrosa temporal, irritació ocular o gust amarg.

Què no és normal: senyals d’alarma

Alguns símptomes no s’han d’atribuir sense més al col·liri. Si apareixen, convé consultar l’oftalmòleg per valorar si hi ha al·lèrgia, intolerància, inflamació o alguna altra complicació.

Has de demanar una valoració si notes:

1. Dolor ocular intens o persistent.
2. Pèrdua de visió o empitjorament clar de la visió.
3. Ull molt vermell, sobretot si va acompanyat de dolor o sensibilitat a la llum.
4. Inflamació important de les parpelles, picor intensa o secreció.
5. Dificultat per respirar, marejos forts, desmai o pols molt lent.
6. Halos al voltant dels llums, mal de cap intens, nàusees o vòmits.

Una molèstia breu pot ser esperable. Un símptoma intens, progressiu o generalitzat s’ha de revisar.

He de deixar el col·liri si em provoca molèsties?

No convé suspendre un tractament per al glaucoma sense indicació mèdica. El glaucoma pot avançar de manera silenciosa, i abandonar el tractament pot augmentar el risc de dany al nervi òptic.

Si el col·liri provoca molèsties, l’especialista pot valorar diferents opcions: ajustar la pauta, canviar de medicament, indicar una presentació sense conservants o estudiar alternatives com el làser o la cirurgia, segons cada cas.

Com reduir les molèsties en aplicar el col·liri

Una bona tècnica pot millorar la tolerància i reduir els efectes secundaris.

Recomanacions bàsiques:

1. Renta’t les mans abans d’aplicar el col·liri.
2. Evita que la punta de l’envàs toqui l’ull, les pestanyes o la pell.
3. Aplica només una gota, llevat que hi hagi una indicació mèdica diferent.
4. Tanca l’ull suaument després de l’aplicació.
5. Pressiona delicadament la zona del lacrimal durant uns minuts.
6. Si fas servir diversos col·liris, deixa un interval entre l’un i l’altre.
7. Consulta si fas servir lents de contacte, ja que alguns col·liris no s’han d’aplicar just abans de posar-te-les.

Conclusió

Els efectes secundaris dels col·liris per al glaucoma més freqüents solen ser lleus: coïssor breu, llagrimeig, visió borrosa temporal, ull moderadament vermell o gust amarg. Tanmateix, símptomes com dolor intens, pèrdua de visió, inflamació marcada, dificultat respiratòria o marejos importants requereixen una valoració mèdica.

A Barraquer, el tractament del glaucoma s’aborda de manera personalitzada, amb l’objectiu de controlar la pressió ocular i preservar la visió amb la millor tolerància possible.

Si tens molèsties amb els col·liris, no suspenguis el tractament pel teu compte. Sol·licita una revisió per valorar-ne la causa i ajustar la pauta si cal.

Dra. Alba Marin, oftalmòloga del Centre d’Oftalmologia Barraquer