Barraquer acull les XXVIII Jornades de prevenció de riscos laborals en l’àmbit sanitari
22/06/2026
El glaucoma és una de les principals causes de pèrdua irreversible de visió al món. Sovint es relaciona amb una tensió ocular elevada, però aquesta associació no sempre es compleix. En algunes persones, el nervi òptic pot deteriorar-se fins i tot quan la pressió intraocular (PIO) es manté dins dels valors considerats normals.
Per això, rebre aquest diagnòstic pot generar desconcert: si la pressió “està bé”, per què apareix el glaucoma? La clau és entendre que la pressió és un factor important, però no l’únic, i que existeixen altres elements, com la sensibilitat del nervi òptic o factors vasculars, que poden influir-hi i que requereixen un estudi detallat.
El glaucoma és una malaltia neurodegenerativa que afecta el nervi òptic, l’estructura que transmet la informació visual des de l’ull fins al cervell.
Podríem comparar-lo amb un cable elèctric: si es deteriora, el senyal deixa de transmetre’s correctament. En el glaucoma, aquest “cable” es va danyant de manera progressiva, fet que provoca una pèrdua lenta del camp visual.
No. Tot i que la PIO elevada és el principal factor de risc, no és l’únic.
Existeix una forma anomenada glaucoma de tensió normal, en què el dany apareix amb valors de pressió considerats normals, habitualment entre 10 i 21 mmHg.
El glaucoma normotensiu o de tensió normal és una variant del glaucoma crònic en què:
Això passa perquè, en alguns pacients, el nervi òptic és més vulnerable i es pot danyar amb pressions que en altres persones no causarien problemes.
En el glaucoma de tensió normal solen intervenir factors que van més enllà de la pressió. Els més rellevants es relacionen amb la circulació, o perfusió, del nervi òptic i amb la susceptibilitat individual del mateix nervi.
S’han identificat diversos factors que poden explicar aquest fenomen:
Alteracions vasculars: disminueixen el flux sanguini al nervi òptic.
Hipotensió arterial nocturna: redueix la perfusió del nervi durant el son.
Migranyes o fenomen de Raynaud: associats a disfunció vascular.
Predisposició genètica: major fragilitat estructural del nervi.
El nervi òptic, en aquests pacients, és més sensible fins i tot a pressions considerades normals.
Aquí és on entra en joc la importància d’un diagnòstic especialitzat i complet.
A la Clínica Barraquer no ens basem únicament en la pressió ocular. L’estudi inclou:
El diagnòstic precoç és fonamental, ja que el dany és irreversible, però sí que podem frenar-ne la progressió.
Aquesta és una altra pregunta habitual. Tot i que la pressió estigui dins del rang “normal”, reduir-la encara més pot disminuir l’estrès mecànic sobre el nervi òptic.
És com si un terra ja estigués esquerdat: encara que el pes sigui “acceptable”, reduir la càrrega ajuda a evitar que l’esquerda avanci.
El tractament pot incloure:
A Barraquer valorem cada cas de manera personalitzada per determinar l’objectiu de pressió ideal segons el pacient.
Hi ha perfils en què hem d’estar especialment atents:
Majors de 60 anys: major fragilitat del nervi òptic.
Antecedents familiars: component genètic important.
Persones amb migranya: associació vascular.
Pacients amb pressió arterial baixa: possible menor perfusió ocular.
En aquests pacients, fins i tot amb pressió ocular normal, és recomanable fer revisions periòdiques.
El glaucoma és silenciós. No fa mal ni avisa. Quan apareixen símptomes evidents, el dany acostuma a estar avançat. Per això insistim en la revisió oftalmològica completa, especialment si existeixen factors de risc.
En resum, és possible tenir glaucoma amb la tensió ocular normal, perquè la pressió és un factor important, però no l’únic: la sensibilitat del nervi òptic, la circulació sanguínia o certs factors individuals poden fer que es produeixi dany fins i tot amb valors “correctes”. Per això, la clau és un diagnòstic complet i un seguiment especialitzat que permeti detectar canvis a temps i frenar-ne la progressió.
Dra. Marta Màrmol, oftalmòloga del Centre d’Oftalmologia Barraquer