La relació entre estrès, cansament visual i ull sec

La síndrome d’ull sec és una malaltia freqüent de la superfície ocular que es pot veure influïda per múltiples factors. Més enllà de l’ambient o l’edat, cada vegada es reconeix més la relació entre estrès sostingut, fatiga visual i alteració de la pel·lícula lacrimal.

Molts pacients descriuen que les molèsties oculars empitjoren en períodes de més tensió emocional o sobrecàrrega mental. Aquesta associació no és casual.

L’ull sec és una malaltia inflamatòria

L’ull sec no consisteix únicament a “tenir poca llàgrima”. Es tracta d’una alteració complexa que implica:

• Inestabilitat de la pel·lícula lacrimal.
• Inflamació de la superfície ocular.
• Disfunció de les glàndules de Meibomi en molts casos.

La inflamació té un paper central, i l’estrès pot modular aquesta resposta inflamatòria.

Com influeix l’estrès en la superfície ocular

L’estrès mantingut activa el sistema nerviós simpàtic i l’eix hormonal de l’estrès. Aquesta activació prolongada pot afavorir:

• Canvis en la regulació de la secreció lacrimal.
• Augment de mediadors inflamatoris.
• Més sensibilitat ocular.

El resultat és una superfície ocular més reactiva i vulnerable.

En persones predisposades, l’estrès no sempre és la causa inicial, però sí que pot ser un factor agreujant clar.

Cansament visual i tensió muscular

El cansament visual no és només una qüestió òptica. La concentració prolongada en tasques de precisió o la sobrecàrrega mental generen:

• Tensió en la musculatura periocular.
• Disminució de la freqüència de parpelleig.
• Parpelleig incomplet.

El parpelleig és essencial per distribuir la llàgrima de manera uniforme. Quan es redueix, la pel·lícula lacrimal es torna inestable i l’evaporació augmenta.

Un cercle que es retroalimenta

En molts casos s’estableix una dinàmica circular:

Estrès → menys parpelleig i més inflamació → símptomes d’ull sec → molèsties persistents → més preocupació i tensió.

Trencar aquest cicle requereix actuar tant sobre la superfície ocular com sobre els factors desencadenants.

Símptomes freqüents quan intervenen l’estrès i la fatiga visual

Els pacients solen referir:

És habitual que les molèsties siguin més intenses al final del dia o en períodes d’alta exigència emocional.

Què pot ajudar a millorar la situació

L’abordatge ha de ser individualitzat.

Mesures sobre la superfície ocular

• Ús de llàgrimes artificials adequades al tipus d’ull sec.
• Tractaments antiinflamatoris quan estan indicats.
• Avaluació de la funció de les glàndules de Meibomi.

Mesures generals

• Millorar la qualitat del descans.
• Tècniques de gestió de l’estrès.
• Pauses visuals en tasques d’alta concentració.
• Parpelleig conscient.

En alguns casos pot ser necessari fer un estudi específic de la superfície ocular per classificar correctament el tipus d’ull sec.

 Quan cal consultar

Es recomana una valoració especialitzada si:

• Les molèsties són persistents.
• Hi ha dolor o fotofòbia.
• La visió fluctua amb freqüència.
• L’ús ocasional de lubricants no és suficient.

Un diagnòstic precís permet diferenciar entre ull sec evaporatiu, dèficit aquós o formes mixtes, i ajustar el tractament.

En conclusió, l’estrès i el cansament visual poden alterar l’estabilitat de la llàgrima i agreujar la síndrome d’ull sec. Comprendre aquesta relació permet intervenir de manera més completa, abordant no només la superfície ocular, sinó també els factors que hi influeixen.

Dr. Rubén Delgado, oftalmòleg del Centre d'Oftalmologia Barraquer