Este sitio utiliza cookies propias y de terceros. Algunas de las cookies son necesarias para navegar. Para habilitar o limitar categorías de cookies accesorias, o para obtener más información, personaliza la configuración.

Què és?

És una malaltia inflamatòria que afecta la glàndula tiroide i també els teixits del voltant dels ulls, com les parpelles, el greix i els músculs que s'encarreguen del moviment ocular. El sistema immunològic quan s'altera reacciona específicament contra la glàndula tiroide i aquests teixits de l'òrbita, tot inflamant-los.

Símptomes

Els pacients, inicialment i de manera progressiva, poden notar als ulls una sensació de sequedat i enrogiment, els ulls més "sortints" (exoftàlmia), visió doble en segons quines posicions de la mirada (diplopia) o bé canvis en l'aspecte habitual de les parpelles, com ara més inflor o més obertura dels ulls (retracció de les parpelles). L'afectació generalment és a tots dos ulls, però ocasionalment pot afectar-ne només un o ser molt asimètrica.

Causes i factors de risc

Està relacionada amb la malaltia tiroidal i la seva activitat. L'únic factor de risc que s'hi ha relacionat negativament amb l'evolució de l'orbitopatia tiroidal és el tabaquisme.

Tipus

No hi ha tipus diferents d'oftalmopatia tiroidal, però sí diverses manifestacions dels símptomes que es poden presentar en el decurs de la malaltia: pot causar exoftàlmia, retracció i inflor palpebral i diplopia en major o menor grau.

Prevenció

L'orbitopatia tiroidal no es pot prevenir, però un bon control de la funció de la tiroide i el tractament escaient dels símptomes ja de bon començament permeten un millor control i evolució de la malaltia.

Tractament

En l'orbitopatia tiroidal existeixen diverses opcions de tractament en funció del temps que hagi transcorregut i dels símptomes que es manifestin. En pacients en què fa poc temps que han aparegut els símptomes i que es troben en etapes inicials de la malaltia (fase inflamatòria), és possible seguir un tractament conservador per protegir la còrnia de la dessecació per exposició. En cas que la malaltia progressi amb un empitjorament dels símptomes que afecti la visió, es realitza un tractament amb antiinflamatoris (amb bols endovenosos de cortisona). En alguns pacients, els ulls tornen a la condició habitual sense seqüeles i no requereixen tractament quirúrgic. En pacients en els quals la fase inflamatòria ja dura alguns mesos, la inflamació dona lloc a una fibrosi que afecta els músculs i el greix orbitaris. En aquesta fase de fibrosi, es practica un tractament quirúrgic mitjançant descompressió orbitària per corregir la proptosi. Posteriorment, si és necessari, es pot operar l'estrabisme i la retracció palpebral a les parpelles superiors.

Professionals que tracten aquesta especialitat

Preguntes freqüents