Este sitio utiliza cookies propias y de terceros. Algunas de las cookies son necesarias para navegar. Para habilitar o limitar categorías de cookies accesorias, o para obtener más información, personaliza la configuración.

En què consisteix el tractament?

La cirurgia d'estrabisme es realitza sobre els músculs extraoculars, que són els encarregats dels moviments del globus ocular. Mitjançant la contracció, permeten que l'ull pugui girar sobre els tres eixos de l'espai. Els músculs actuen com "parelles" o "regnes", de manera que quan un múscul es contrau, l'antagonista o contrari es relaxa per permetre el moviment de l'ull.

Quan està indicat aquest tractament?

En el cas dels infants, quan la desviació persisteix malgrat la correcció òptica (ulleres o lents de contacte) i del tractament de l'ull gandul, i té una magnitud important, és indicat procedir a tractament quirúrgic per evitar l'ambliopia i restaurar tant com sigui possible la visió binocular.

En l'edat adulta, seria indicat operar els estrabismes que provoquen diplopia o visió doble, torticoli, fatiga visual i defecte cosmètic i/o impacte psicològic en la qualitat de vida del pacient.

És important recalcar que, quan l'estrabisme apareix de manera aguda en l'adult, resulta imprescindible fer un estudi complet del pacient per tal de descartar qualsevol patologia de base (neurològica, traumatismes, tumors...) abans de decidir el tractament quirúrgic.

En el cas de desviacions de petita magnitud hi ha altres opcions terapèutiques, com la toxina botulínica, els exercicis de rehabilitació visual i els prismes.

Com es realitza?

Durant la cirurgia, l'oftalmòleg practicarà una petita incisió en el teixit que cobreix la part anterior de l'ull (conjuntiva i càpsula de Tenon) per accedir als músculs.

Segons el sentit de la desviació, se'n modificarà la tracció per obtenir el màxim alineament ocular. Hi ha diferents tècniques per afeblir o enfortir un múscul, però el més habitual si volem "debilitar-lo" és modificar-ne la inserció, situant-lo més enrere perquè estigui "més relaxat" i, per tant, "tibi" menys.

Quan el que volem és reforçar el múscul, el més freqüent és escurçar-ne la longitud perquè estigui "més tens" i "tibi" més. El nombre de músculs que s'hauran d'operar dependrà del tipus d'estrabisme i de les característiques del pacient (edat, visió de cada ull, antecedents de cirurgies prèvies...).

Pot ser necessari fer cirurgia en un ull o en tots dos i en un o més temps quirúrgics. Un 20-30% dels casos pot requerir més d'una intervenció al llarg de la vida.

En el cas dels infants, atesa la seva curta edat, la intervenció es farà sota anestèsia general, mentre que en els adults és possible fer servir anestèsia local. En tots dos casos la cirurgia és ambulatòria, per la qual cosa el mateix dia de la intervenció el pacient podrà tornar a casa.

Resultats

En el postoperatori, el pacient presentarà l'ull vermell durant 3 o 4 setmanes, llagrimeig i molèsties lleugeres, i haurà de rentar-se l'ull amb sèrum fisiològic i aplicar-hi col·liri antibiòtic i antiinflamatori durant aproximadament 20 dies.

No caldrà embenat ni extracció de sutures, perquè els punts són reabsorbibles i cauen tot sols al cap de 7 o 10 dies. Tot i que dependrà del grau de complexitat de cada cas, en general el pacient podrà reemprendre l'activitat normal pocs dies després, tot evitant esforços físics importants, esports d'impacte i piscina. En el cas dels infants de poca edat, acostuma a ser necessària una absència escolar de 15 dies després de la cirurgia.

L'objectiu de la cirurgia d'estrabisme no només inclou millorar el paral·lelisme ocular i el grau de cooperació binocular, sinó també eliminar o reduir la diplopia (visió doble), corregir postures anòmales del cap (torticoli), disminuir la fatiga visual i millorar l'aspecte cosmètic i la qualitat de vida del pacient.

És important tenir en compte que en un percentatge elevat de pacients pot ser que calgui practicar més d'una intervenció.

Possibles riscs

Com qualsevol procediment invasiu, la cirurgia d'estrabisme no està exempta de riscos, els quals, tot i que són poc freqüents perquè es tracta d'una cirurgia d'abordatge extraocular, s'han de conèixer.

  • Intraoperatoris: riscos propis de l'anestèsia, hemorràgia, perforació escleral, dificultat per aïllar els músculs en les reintervencions
  • Postoperatoris: infecció, quists o cicatrius conjuntivals, reacció al·lèrgica a la sutura, hipocorreccions o hipercorreccions de la desviació (alineació inadequada dels ulls), diplopia (visió doble)

La majoria d'aquestes complicacions es poden resoldre mitjançant tractament mèdic, tot i que de vegades pot ser que calgui la reintervenció.

Professionals que realitzen aquest tractament

Preguntes freqüents

  • Depèn de cada cas: del tipus d'estrabisme, de la visió de cada ull, dels antecedents de cirurgies oculars prèvies, de si existeix cap patologia sistèmica de base... Al voltant del 30-40% dels pacients operats d'estrabisme acostumen a requerir més d'una intervenció. Aquest percentatge tan elevat és degut al fet que en la majoria dels casos el cervell dels pacients amb estrabisme no té capacitat de visió binocular (veure-hi amb els dos ulls alhora), que és el factor que contribueix a mantenir els ulls no alineats.

  • Mai no és tard per realitzar una cirurgia d'estrabisme. L'èxit de la intervenció en l'edat adulta és igual a la practicada en l'infantil. Amb la intervenció es millorarà el paral·lelisme dels ulls i, per tant, l'aspecte cosmètic i la qualitat de vida del pacient. Tanmateix, és important tenir en compte que, en el cas de l'ull gandul, la cirurgia no millorarà la visió, atès que el període de desenvolupament visual arriba fins als 8-9 anys, aproximadament, i que el que no aprenem a veure en la infantesa, no ho recuperarem posteriorment en l'edat adulta.

  • Dependrà de la mena de feina que tingui el pacient i de la complexitat del cas (un ull o dos, cirurgies prèvies, nombre de músculs intervinguts, edat del pacient...), però en general les molèsties postoperatòries són lleus i les sutures es reabsorbeixen, de manera que al cap de 15 dies aproximadament podrà reprendre progressivament l'activitat laboral. No és fins passat un mes que l'enrogiment i les molèsties desapareixeran completament.