Aquest lloc utilitza galetes pròpies i de tercers. Algunes de les galetes són necessàries per navegar. Per habilitar o limitar categories de galetes accessòries, o per obtenir més informació, personalitza la configuració.

En què consisteix el tractament?

La cirurgia de descompressió orbitària es practica en pacients que tenen un ull o tots dos amb desplaçament cap endavant del globus ocular (exoftàlmies).

Els pacients amb exoftàlmies acostumen a tenir un augment de la pressió en l'espai que hi ha per darrere del globus ocular (la cavitat orbitària), fet que provoca que el contingut de greix, músculs, nervis i vasos vegin compromès el seu espai.

Amb aquest procediment quirúrgic s'amplia l'espai de la cavitat orbitària, que està embolcallada per quatre parets òssies, i s'aconsegueix recol·locar el globus ocular i reduir la pressió que hi ha a la cavitat de l'òrbita.

Quan està indicat aquest tractament?

Està indicat en pacients amb exoftàlmies orbitopatia tiroidal. Els pacients que presenten un desplaçament anterior de l'ull es poden beneficiar, un cop operats de descompressió orbitària, d'una millora estètica —perquè després de la intervenció l'ull es torna a desplaçar cap a la cavitat orbitària— i d'una millora funcional.

En el cas de l'orbitopatia tiroidal, aquesta tècnica serveix per millorar la visió dels pacients amb neuropatia òptica –dany del nervi òptic produït com a resultat de l'augment del volum dels músculs, que porta a la compressió del nervi òptic– i també per millorar el compromís de la còrnia, atesa la dificultat que pateixen aquests pacients a l'hora de tancar les parpelles.

Com es realitza?

La intervenció consisteix a ampliar l'espai de l'òrbita actuant sobre les parets òssies que l'embolcallen. Això s'aconsegueix per mitjà de l'extracció d'una part de la paret òssia, és a dir, creant connexions entre la cavitat orbitària i els espais contigus (els sins adjacents), de manera que es converteix en una cavitat més gran.

En la nostra especialitat, es poden fer principalment per la paret lateral, medial i inferior o bé per una combinació de totes tres. L'abordatge lateral es realitza amb una incisió pel caire extern de l'ull.

En l'inferior, es fa una incisió transconjuntival (cara posterior de la parpella) per no deixar cicatriu visible. En el medial es fa una incisió transcaruncular o bé a través del nas (és l'abordatge més utilitzat pels otorrinolaringòlegs).

Resultats

La descompressió de la paret medial i inferomedial és aconsellable en els pacients amb neuropatia òptica posterior greu, sobretot en els que tenen orbitopatia tiroidal amb un augment del volum del ventre muscular a nivell de l'àpex orbitari.

La descompressió lateral produeix menys estrabisme i permet reduir més l'exoftàlmia, sobretot en casos en què la tècnica quirúrgica realça una connexió àmplia i profunda de la paret lateral. En els casos greus, els dos abordatges es poden combinar.

Possibles riscs

La complicació postoperatòria més freqüent és l'aparició de visió doble (diplopia), hematomaedema de parpelles conjuntiva que cedeix al cap d'alguns dies.

La complicació postoperatòria menys freqüent però la més temuda és l'hemorràgia orbitària, que potencialment pot arribar a provocar pèrdua d'agudesa visual i, fins i tot, ceguesa. Malgrat que el contingut orbitari està en contacte amb les cavitats paranasals, molt poc sovint hi ha infeccions.

Preguntes freqüents

Newsletter