Queratocon

El queratocon és una malaltia progressiva de la còrnia, generalment bilateral, que causa aprimament i deformitat de la còrnia —la capa transparent més externa de l'ull— i que acaba produint una cicatriu i inestabilitat refractiva a causa de l'aparició d'un astigmatisme irregular alt —la còrnia es deforma com si fos un con— que arriba a afectar seriosament la visió.

Generalment apareix en l'adolescència, amb un augment ràpid de la miopia i l'astigmatisme i una disminució progressiva de la visió sense ulleres. En estadis inicials, el queratocon es presenta tan sols amb un augment de la visió borrosa o una disminució de l'agudesa visual, sense altres símptomes associats.

En aquests casos, el queratocon s'acostuma a diagnosticar en una revisió general, especialment en aquelles situacions en què hi ha un increment sobtat de la miopia o l'astigmatisme. Per diagnosticar-lo, cal fer un estudi amb una topografia corneal —per mitjà d'un aparell que mostra les elevacions a escala microscòpica de la còrnia, de la mateixa manera que en un mapa es mostren muntanyes i valls.

De vegades és el mateix òptic local qui detecta una diferència important de la graduació i deriva el pacient a l'especialista per a una anàlisi exhaustiva. Altres vegades es diagnostica quan un pacient amb queratocon hi acudeix perquè està interessat en una cirurgia refractiva per treure's les ulleres i aleshores, en fer la topografia, es detecta la malaltia. En aquests casos, la cirurgia refractiva corneal amb làser està totalment contraindicada.

El queratocon té un component genètic i una certa predisposició hereditària. Per això, és important que els familiars de primer grau —principalment germans i fills— acudeixin a fer-se una revisió ocular davant el diagnòstic inicial de queratocon. Aquesta malaltia està molt relacionada amb el fregament d'ulls, sigui de manera conscient o inconscient —per exemple, dormir bocaterrosa amb l'ull tancat sobre els artells dels dits. També està relacionada amb la presència d'al·lèrgies, principalment de tipus ocular, atès que la picor acostuma a induir al fregament d'ulls. Per això, és molt important demanar als pacients o als seus familiars si els primers es freguen els ulls i per què ho fan, iniciar tractament per a l'al·lèrgia ocular en cas que existeixi i cessar totalment qualsevol mena de fregament ocular, perquè això fa progressar la malaltia.

Depenent de l'estadi en què es presenti la malaltia, l'edat del pacient i la presència o manca de progressió, el tractament serà diferent.

En la fase inicial, en què la deformitat de la còrnia és mínima o baixa, és indicat l'ús d'ulleres o lents de contacte per corregir la visió.

Si es constata una progressió de la malaltia, especialment en gent jove amb bona visió, es pot seguir un tractament amb llum ultraviolada i vitamina B12 en gotes (reticulació corneal o 'cross-linking'). Aquest tractament "endureix" la còrnia i impedeix que continuï deformant-se, n'atura la progressió i manté l'agudesa visual.

En estadis moderats, en què la visió és encara bona amb lents de contacte malgrat un astigmatisme moderat-alt, es poden col·locar els anomenats anells o segments intraestromals. Es tracta d'uns petits implants plàstics que s'insereixen dins de la còrnia i que actuen com costelles o pilars que tensen la còrnia i en regularitzen la forma, de manera que minva l'astigmatisme i millora la visió.

En casos avançats, amb deformitat elevada de la còrnia, presència de cicatrius o en els casos amb progressió de la malaltia, caldrà realitzar un trasplantament de còrnia, bé sigui parcial (queratoplàstia laminar anterior profunda) o bé complet (queratoplàstia penetrant).