Aquest lloc utilitza galetes pròpies i de tercers. Algunes de les galetes són necessàries per navegar. Per habilitar o limitar categories de galetes accessòries, o per obtenir més informació, personalitza la configuració.

En què consisteix el tractament?

La cirurgia del pterigi sense sutures consisteix a extreure el pterigi sense aplicar-hi punts de sutura i, com que hi ha una zona sense cèl·lules, col·locar-hi teixit sa. L'extirpació simple del pterigi pot provocar-ne la recidiva —que torni a sortir el pterigi un altre cop— i, per tant, sempre és necessari col·locar-hi un empelt.

Quan està indicat aquest tractament?

Quan el pterigi va creixent pot provocar astigmatisme i opacificació de la còrnia i és necessari retirar-lo.

Com es realitza?

Durant la cirurgia, que es realitza amb anestèsia local, retirem bé el pterigi en tota la part que envaeix la còrnia, i, en la part de la conjuntiva, netegem bé tot el teixit fibrós que s'hi ha anat formant amb el decurs dels anys per tal de deixar la zona tan neta com sigui possible.

Normalment sol ser una zona d'uns 6 x 8 mm, segons la mida del pterigi.

Tota aquesta zona es recobrirà amb un empelt que s'agafa del mateix ull, de la conjuntiva, normalment del quadrant temporal superior, sota la parpella superior.

Amb unes tisores es retalla un quadradet de teixit d'aproximadament 1 cm de costat, potser una miqueta menys segons la mida necessària, i es col·loca a la zona d'on hem tret el pterigi.

És impostant conservar l'orientació del teixit. No s'empren sutures per col·locar-lo, sinó una substància adhesiva biològica a base de fibrina que enganxa el teixit perfectament.

Un cop acabada la cirurgia, s'hi posa una pomada antibiòtica i un apòsit, un embenat compressiu, per tenir l'empelt en posició, que normalment ja acostuma a estar ben fixat amb la fibrina, durant unes 24 o 48 hores, fins que s'aconsegueix una bona cicatrització.

Al postoperatori pot estar l'ull vermell alguns dies, o es poden experimentar molèsties. El pacient requereix un tractament a base de corticoides, antibiòtics i una lubricació tòpica abundosa amb pomades, gels i llàgrimes artificials per tal que l'empelt es vagi unint als teixits que l'envolten.

Resultats

Amb aquesta tècnica obtenim un percentatge de recurrències del pterigi molt baix. No emprem sutures, que sempre són incòmodes en el postoperatori del pacient.

En general el resultat és molt satisfactori perquè és una operació que en mans expertes és molt senzilla i amb un resultat cosmètic que sol ser excel·lent.

Possibles riscs

Existeixen poques complicacions. Una és que hi hagi un despreniment inadvertit si no queda ben adherit l'empelt i es perd al postoperatori.

És una complicació raríssima que ja s'observa en destapar l'embenat el primer dia. Caldria obtenir un nou empelt de la conjuntiva del mateix ull o de l'ull contralateral.

La recurrència és potser la complicació més freqüent del pterigi. Pot rondar el 5%, tot i que també depèn de factors propis del pacient, com l'exposició solar repetida o l'origen racial.

És més freqüent en pacients procedents de països de la franja equatorial, a causa de la major exposició al sol. Si el pterigi no ha recidivat en els primers mesos, no ha tornat a recórrer, ja no ho farà al llarg de la vida.

L'astigmatisme que es produeix pel pterigi en retirar-lo acostuma a desaparèixer; en cas contrari, caldria fer servir ulleres o practicar una cirurgia corneal per corregir-lo.

Professionals que realitzen aquest tractament

Preguntes freqüents

  • Sí, tot i que si es fa servir una tècnica depurada el percentatge de recurrències és molt baix, per sota d'un 5%. És necessari també que el pacient faci un bon compliment terapèutic amb corticoides i antibiòtics durant el període perioperatori, i evitar l'exposició solar i tenir l'ull irritat els primers mesos o fins i tot un any després  de la cirurgia.

  • Si el pterigi torna a sortir i no hi ha possibilitat d'emprar l'empelt conjuntival, que és el millor teixit que podem fer servir com a empelt en la cirurgia del pterigi, es poden utilitzar empelts alternatius amb membrana amniòtica, que és la que recobreix la placenta i té propietats antibiòtiques, antiinflamatòries i reparadores. En tot cas, els estudis que s'han fet demostren la superioritat de la conjuntiva davant la membrana amniòtica. En casos de recurrències lleus es poden emprar fàrmacs, com la injecció directa d'aquests fàrmacs en la zona on el pterigi comenci a reaparèixer. Són fàrmacs inhibidors del creixement vascular, com el bevacizumab. S'havia fet servir radioteràpia, tot i que ja no s'empra, i existeixen també altres tractaments farmacològics per evitar que creixin en casos en què aquest creixement sigui petit.

Newsletter