Retinopatia hipertensiva

La retinopatia hipertensiva es defineix com el conjunt d'alteracions que apareixen al fons de l'ull com a conseqüència de la presència d'hipertensió arterial.

Fins al 40% de la població pateix hipertensió arterial, segons dades facilitades per la Societat Espanyola d'Hipertensió Arterial. Això indica que gran part dels afectats desconeix que la pateix. Una revisió en profunditat de la retina ens pot fer sospitar que un pacient sofreix aquesta patologia.

La hipertensió arterial actua silenciosament durant força temps, provocant canvis en l'arbre vascular del pacient sense que aquest s'adoni del dany crònic que està sofrint. Així mateix, si coexisteixen altres factors de risc, com diabetis mellitus, obesitat o tabaquisme, entre d'altres, augmenta el risc de patir alteracions trombòtiques a la retina.

La retina és l'única part del nostre cos on es poden observar els vasos sanguinis (tant venes com artèries) de forma directa i, en molts casos, són un reflex de l'estat de la vasculatura de la resta del cos. D'aquí la importància de fer revisions a fons periòdiques de l'ull en pacients amb hipertensió arterial.

En funció del temps d'evolució, es poden dividir en:

• Retinopatia hipertensiva aguda. Es presenta en casos en què en un curt període de temps existeix un augment molt marcat de la tensió arterial. Acostuma a provocar visió borrosa juntament amb un característic mal de cap. En casos més severs, pel que fa al temps d'evolució i als paràmetres d'hipertensió arterial, es poden apreciar signes clínics al fons de l'ull com ara hemorràgies o fins i tot una inflamació del cap del nervi òptic. Aquesta retinopatia es presenta en contextos clínics com la preeclàmpsia o l'eclàmpsia, en tumors com el feocromocitoma, etc.

• Retinopatia hipertensiva crònica. És la forma més freqüent de presentació d'aquesta retinopatia, ja que la hipertensió arterial és essencialment una patologia crònica, coincident en el temps i silent en la simptomatologia. En quadres avançats, es poden apreciar diferents lesions a la retina, com la presència d'encreuaments anòmals entre les artèries i les venes (responsables d'oclusions de branca venosa), dilatacions focals dels vasos (anomenats aneurismes), hemorràgies disperses a la superfície retinal, disminució del calibre dels vasos i, en casos més severs, edema de la papil·la òptica.

La major part dels pacients, tot i presentar els signes clínics descrits, romanen asimptomàtics durant un llarg període de temps.

La principal complicació de la retinopatia hipertensiva és l'oclusió tromboembòlica dels vasos sanguinis. Pot ser de tres tipus:

• Obstrucció arterial. El pacient la nota com una alteració severa i sobtada del camp visual, que pot arribar a comprometre l'agudesa visual si l'afectació engloba la zona central de la retina, denominada màcula. Com més calibre tingui el vas arterial clos, més repercussió funcional sofrirà el pacient. Actualment no existeix un tractament estandarditzat per a les obstruccions arterials de retina.
• Obstrucció venosa. L'inici també és agut i la simptomatologia és semblant a l'arterial, tot i que sense una percepció tan sobtada. Pel que fa al tractament, caldrà determinar les lesions ocasionades i valorar de fer injeccions intravítries, o no, a fotocoagulació làser.
• Neuropatia òptica isquèmica. El dany es produeix sobre l'aportació sanguínia que arriba al cap del nervi òptic. Simptomatològicament, el pacient acostuma a percebre alteracions del camp visual de forma altitudinal (es perd la visió de la meitat del camp visual, normalment la inferior).

Si hi ha cap patologia en què calgui ser molt estricte en la prevenció, aquesta és la hipertensió arterial. Se n'han de controlar els valors periòdicament, i cal ser-hi més insistents en aquells que ja la pateixen. Independentment de la medicació que es pauti, existeixen diferents consells de vida saludable que s'haurien de seguir, com ara abandonar el tabac en el cas dels fumadors, practicar activitat física de manera freqüent o tenir una alimentació sana amb baixos nivells de sal en la dieta.

De la mateixa manera, és recomanable fer una visita a l'oftalmòleg a l'any, en la qual es dilatarà la pupil·la i s'avaluarà l'estat de la retina per descartar la presència dels signes clínics descrits anteriorment.