Presbícia i acomodació Barraquer



Doctors

Presbícia i acomodació

Què és?

Potser el problema de la vista que acaba afectant un major nombre de persones és el de la presbícia, familiarment anomenada "vista cansada". Actualment s'estima que al món deuen haver-hi uns 1.800 milions de prèsbites, i per a l'any 2020 s'espera que arribin a 2.300 milions. No és, per això, sorprenent que la possibilitat de solucionar la presbícia mitjançant cirurgia s'hagi convertit en una de les noves fronteres de l'oftalmologia.

La presbícia és el resultat de la pèrdua de l'acomodació, la capacitat fisiològica que ens permet mantenir una imatge nítida d'un objecte a mesura que aquesta se’ns aproxima. L'acomodació implica un augment del poder òptic de l'ull, apropant el punt focal des de la situació llunyana fins un més proper com el de lectura. Per enfocar a 33 centímetres (cm) de l'ull, partint del focus llunyà, hem d'acomodar 3 Diòptries (D).

Símptomes

 L'acomodació disminueix amb l'edat i cap als 40 anys queden només unes 3 o 4 D: es comencen a notar dificultats per llegir còmodament sense ajuda d'ulleres. Per sobre dels 40 la presbícia es fa cada vegada més manifesta, fins que l'acomodació arriba al seu mínim cap als 65 anys.

Algunes persones en l'edat de la presbícia llegeixen, aparentment, sense ajuda. Encara que això pot ser degut a múltiples factors, el més freqüent és que presentin un lleuger defecte de tipus miopia o astigmatisme miop. Requeriran menor amplitud d'acomodació per veure de ben a prop, però, en l'edat de la presbícia fins i tot els miops necessiten una correcció diferent per veure amb nitidesa de prop i de lluny.

Tractament

En l'actualitat, a més de les ulleres de lectura, bifocals i progressives, hi ha lents de contacte bi o multifocals. Una altra opció efectiva és l'anomenada monovisió, consistent en corregir un ull (el dominant) per a lluny i l'altre per a prop.

Cap dels mètodes quirúrgics proposats fins ara ha estat capaç de restaurar una veritable acomodació, en el sentit de la capacitat dinàmica i contínuament variable per enfocar a totes les distàncies; només certes formes de solucionar-la en major o menor mesura, es denomina pseudo-acomodació.

Destaquen les lents intraoculars (LIO) bifocals, multifocals i de focal variable. En general, es tracta de cirurgia del tipus de la cataracta, amb intercanvi del cristal·lí per una LIO. Les òptiques per a prop i lluny en la mateixa LIO es troben superposades i produeixen simultàniament un focus proper i llunyà sobre la retina. D'aquesta disposició es deriven certes limitacions en la qualitat visual i de vegades molèsties en visió nocturna, encara que és el cervell el que en última instància escollirà la imatge que li interessa en cada moment i la seva capacitat d'adaptació pot compensar moltes de les imperfeccions del sistema.

Les tècniques corneals per a la presbícia inclouen des de les de monovisió, mitjançant procediments clàssics amb làser (tipus LASIK o similars) corregint un ull per a cada distància, fins a les de creació de còrnies bi- o multifocals (PresbyLasik). El principal desavantatge és la pràctica irreversibilitat dels procediments corneals ablatius amb làser.

Podem inserir implants intracorneals en el gruix de la còrnia en forma de fins lentículs, sigui aixecant un penjall com en un LASIK o creant una butxaca interlaminar. Aquests implants poden ser de tipus refractiu (lent intracorneal), fins i tot per crear una còrnia bifocal, o bé en forma de diafragma sense poder òptic (AcuFocus Kamra, Bausch & Lomb). S'aconseguiria així una nitidesa suficient en un ampli rang de distàncies de prop a lluny.

Prevenció

 Tot i que s'han proposat diversos exercicis i suplements nutritius (com la luteïna) per retardar l'inici de la presbícia, no hi ha evidències científiques que siguin efectius.

A l'horitzó apareixen dissenys nous de LIO acomodatives, alguna de les quals possiblement arribi a complir les expectatives. Una manera de recuperar realment l'acomodació fisiològica seria la substitució del contingut del cristal·lí per un gel transparent i elàstic que ompliria el sac capsular (Phaco-ersatz). Aquesta idea no és nova però per a la seva aplicació pràctica haurà encara superar alguns problemes tècnics. Finalment, amb l'arribada dels làsers ultraràpids (de femtosegons) es comença a plantejar la possibilitat de fer cirurgia en el cristal·lí sense afectar la seva transparència, eventualment recuperant la seva elasticitat i funció acomodativa.

Doctors


Testimoniatges