Exercicis d’ortòptica com a prevenció i tractament de problemes visuals a la infància
15/03/2024
En què consisteix el tractament?
Quan un pacient pateix cansament en llegir, mal de cap, visió borrosa, etc., s'aconsella una revisió per l'oftalmòleg per cercar la causa dels símptomes.
L'especialista no tan sols farà un examen de l'agudesa visual per descartar que hi hagi un defecte refractiu (com miopia, hipermetropia o astigmatisme) i del globus ocular per comprovar que tot estigui sa, sinó que també realitzarà un examen d'ortòptica per determinar que els ulls estiguin alineats en cadascuna de les posicions de mirada, comprovar l'estereòpsia del pacient (capacitat de veure-hi en tres dimensions), mesurar la capacitat de convergir i divergir que té el pacient i, en definitiva, valorar la capacitat de visió binocular (cooperació dels dos ulls amb el cervell visual) del pacient.
Quan està indicat aquest tractament?
La rehabilitació visual és un dels tractaments que ens ajuden a solucionar disfuncions de la visió binocular. L'eficàcia d'aquests tractaments dependrà que hi hagi una indicació correcta, i per això és fonamental que sigui l'oftalmòleg especialista qui avaluï els resultats de les proves i indiqui el tractament que s'ha de seguir.
Quan detectem un problema en la cooperació binocular que provoca simptomatologia, plantegem la teràpia. Tot i que dependrà de cada cas concret i de l'edat i la cooperació del pacient, generalment els exercicis de rehabilitació es fan el sinoptòfor.
Com es realitza?
El sinoptòfor és un instrument que ens permet d'avaluar si hi ha problemes de convergència o divergència fusional i tractar-los. La rehabilitació mitjançant aquests exercicis d'ortòptica també constitueix un complement en el tractament de determinats casos d'estrabisme, com ara estrabismes divergents intermitents i les fòries (estrabismes que romanen latents) que provoquen la simptomatologia ja descrita, cefalea, fatiga ocular i, fins i tot, visió doble. La rehabilitació en aquests casos ajudarà a millorar la fusió i, per tant, la cooperació i treball de tots dos ulls.
Els pacients acudeixen durant dues setmanes a realitzar els exercicis diàriament. Cada exercici dura 20 minuts en infants i mitja hora en adults.
En el cas dels infants és molt important que el pacient col·labori. Són exercicis repetitius i necessitem que l'infant estigui concentrat i, per aquest motiu, en pacients molt petits, moguts i de distracció fàcil que veiem que no estaran concentrats, no indiquem la teràpia en aquest moment i la plantegem per a més endavant.
El darrer dia, després de l'exercici, mesurem un altre cop la capacitat de convergència o divergència i, en acabat, el tornarà a veure l'oftalmòleg especialista perquè expliqui el resultat de la teràpia i la necessitat de fer a casa un senzill exercici per mantenir la millora assolida amb el sinoptòfor.
Acostumem a posar l'exemple d'anar al gimnàs: si algú hi va, fa màquines i treballa molt però no hi torna més, amb el temps perdrà la força guanyada; per això és important fer a casa els exercicis que l'oftalmòleg li explicarà.
Resultats
Tot pacient que fa bé els exercicis millora. Absolutament tots, però depèn directament de la capacitat de treballar i de la seva concentració. És per això que l'oftalmòleg haurà de determinar en quin pacient (en el cas dels infants) està indicada la teràpia en funció de l'edat, la patologia i el caràcter de l'infant.