Aquest lloc utilitza galetes pròpies i de tercers. Algunes de les galetes són necessàries per navegar. Per habilitar o limitar categories de galetes accessòries, o per obtenir més informació, personalitza la configuració.

Què és la teràpia immunomoduladora?

Un immunomodulador o immunosupressor és un medicament que bloca algunes funcions del sistema de defensa del cos humà i, per tant, s'administra per regular la resposta immunològica del pacient.

Quan està indicat aquest tractament?

Els immunomoduladors es fan servir per prevenir el rebuig d'un òrgan trasplantat o per tractar malalties d'origen autoimmune com les vasculitis, l'artritis reumatoide, la malaltia inflamatòria intestinal, la psoriasi i el lupus, entre moltes altres. En l'àmbit oftalmològic, poden ser de gran utilitat per als pacients amb trasplantament de còrnia per evitar-ne el refús, en les malalties inflamatòries oculars associades a malalties autoimmunes i en les uveïtis cròniques o recurrents no infeccioses, per evitar reactivacions i reduir al mínim la necessitat de corticoides i els efectes indesitjats que pot provocar.

L'objectiu final és preservar la integritat de les estructures oculars necessàries per a una bona funció visual.

Com es realitza?

Els immunodepressors clàssics o convencionals, com ara l'azatioprina, el metotrexat, la ciclosporina o el micofenolat de mofetil, generalment són administrats per via oral, tot i que alguns, com el metotrexat, també es poden administrar per via subcutània (injecció sota la pell).

Altres immunomoduladors d'aparició més recent són els anomenats fàrmacs biològics, que consisteixen en anticossos específics dirigits a neutralitzar substàncies del nostre cos que provoquen inflamació. Produeixen, doncs, una immunomodulació més "selectiva". Són administrats per via endovenosa o subcutània i alguns dels més emprats en oftalmologia són l'adalimumab i l'infliximab.

Els fàrmacs immunomoduladors es poden administrar aïllats o en combinació els uns amb els altres. La dosi administrada serà determinada per l'especialista en funció del pes del pacient, de la resposta al tractament i d'altres factors específics de cada fàrmac.

Un cop estimada la quantitat de fàrmac necessària i específica per a cada pacient, pot ser que en alguns casos calgui fer una anàlisi de sang per comprovar que la dosi és la correcta o per ajustar-la si escau.

Resultats

Amb les pautes actuals de la teràpia immunomoduladora s'ha millorat de manera molt notable el control de les malalties inflamatòries oculars, els brots han disminuït i s'ha reduït la necessitat de corticoides a llarg termini, amb la qual cosa també han minvat els efectes secundaris que se'n deriven.

D'aquesta manera, i com que així s'evita el dany progressiu a les estructures intraoculars en casos d'inflamacions de llarga durada, el pronòstic visual ha millorat notablement.

Possibles riscs

Aquests medicaments no estan exempts d'efectes secundaris i, per tant, l'ús ha d'anar associat a un monitoratge estret a càrrec d'un equip multidisciplinari, amb analítiques de sang periòdiques i controls amb el reumatòleg/internista durant el seguiment.

Atès que la majoria d'aquests medicaments no actuen selectivament, el sistema immunitari pot perdre capacitat per resistir infeccions, de manera que el risc creix, tot i que la majoria són lleus. Per això, abans de començar el tractament amb immunodepressors es recomana actualitzar el calendari vaccínic.

A més a més, segons el fàrmac que es faci servir hi pot haver efectes secundaris, com intolerància digestiva (malestar abdominal, nàusees, vòmits, diarrea...), hipertensió arterial, toxicitat al fetge o ronyó, hirsutisme (desenvolupament excessiu de pèl corporal en la dona), etc.

Professionals que realitzen aquest tractament

Preguntes freqüents

  • L'ideal és actualitzar el calendari vaccínic almenys quatre setmanes abans de l'inici del tractament immunomodulador. Si durant el tractament s'hagués d'administrar alguna vacuna, cal tenir en compte que:

    • Les vacunes vives atenuades estan contraindicades en aquests pacients pel risc de contraure la malaltia. Això inclou el vaccí de la triple vírica, el de la varicel·la i l'antipoliomelític oral, entre d'altres. Per administrar aquests vaccins, es requereix que hagin transcorregut, pel cap baix, tres mesos de la fi del tractament.
    • Les vacunes inactivades (hepatitis A i B, antitetànica, antigripal, pneumococ, etc.) es poden administrar de manera segura, tot i que la resposta immune assolida pot ser menor que en persones sanes. Per això, és preferible administrar-les abans del començament de la immunosupressió per garantir una resposta immune millor.
  • Els fàrmacs immunomoduladors poden trigar algunes setmanes a assolir la màxima eficàcia. Segons el fàrmac que es faci servir, el temps variarà, però en general no resulten útils per tractar un brot agut d'inflamació, sinó per controlar la malaltia a llarg termini.

Newsletter