Este sitio utiliza cookies propias y de terceros. Algunas de las cookies son necesarias para navegar. Para habilitar o limitar categorías de cookies accesorias, o para obtener más información, personaliza la configuración.

Què és un edema macular?

La màcula és la zona central de la retina o fons d'ull, i és el punt de màxima visió. La integritat de la màcula permet gaudir d'una visió central nítida, destriar els detalls, llegir i reconèixer la cara de les persones, per exemple. 

L'edema macular és una patologia freqüent que consisteix en una acumulació anòmala de líquid o "embassament" en la zona de la màcula per una alteració en la permeabilitat dels vasos sanguinis que la irriguen.

Símptomes

Acostuma a manifestar-se de manera indolora amb visió central borrosa, distorsió o ondulació de les imatges, alteració dels colors (aparença destenyida o diferent) i dificultat per llegir.

Causes

Existeixen diferents patologies oculars que poden provocar un edema macular, entre les quals destaquen: la retinopatia diabètica (la més freqüent), trombosis o oclusions venoses, uveïtis (inflamació intraocular), postoperatori d'una cirurgia ocular, distròfies de la retina com la retinosi pigmentària, degeneració macular associada a l'edat, tumors intraoculars, fenòmens traccionals com la membrana epiretinal (teixit que creix en la superfície de la màcula i que n'altera la morfologia normal) i, fins i tot, pot ser provocat per l'ús de determinats col·liris d'ús tòpic per al tractament del glaucoma (anàlegs de les prostaglandines).

Tractament

Existeixen diferents opcions per tractar l'edema macular en funció del pacient i de la causa de l'edema, així com del grau de severitat. És fonamental individualitzar el millor tractament per a cada cas.

En alguns casos n'hi pot haver prou amb l'ús de col·liris antiinflamatoris. Una altra forma de tractament es basa en injeccions de fàrmacs tant a la zona periocular (al voltant del globus ocular) com a la zona intraocular (injectant el medicament a l'interior de l'ull). Aquests fàrmacs, que poden ser corticoides o antiangiogènics, actuen localment sobre la màcula per reduir la inflamació i l'extravasació de fluid. La fotocoagulació amb làser també resulta d'utilitat per tractar alguns casos d'edema macular perquè "segella" els punts pels quals es produeixen les fuites de fluid. Finalment, en alguns casos pot caldre una intervenció quirúrgica de vitri-retina per tractar edemes maculars de tipus traccional, en els quals hi ha algun teixit a la superfície de la retina responsable de l'alteració en la màcula.

Prevenció

Les diferents estratègies de prevenció dependran de la causa que origini l'edema macular.

Les persones amb diabetis han d'incidir en un bon control metabòlic de la seva glucèmia, tenint en compte que aquesta complicació pot aparèixer en qualsevol fase de la retinopatia diabètica i no només en estadis avançats.

Atès que l'edema macular està associat tot sovint a patologies vasculars, també es recomana adoptar hàbits saludables (alimentació sana, pràctica regular d'exercici...) que evitin factors que hi predisposin, com la hipertensió arterial i l'excés de colesterol.

Així mateix, per evitar un deteriorament irreversible de la màcula, és important fer-se controls oftalmològics periòdics que permetin estudiar exhaustivament el fons de l'ull i els seus vasos sanguinis, per tal de detectar de forma precoç qualsevol anomalia. En aquest sentit, s'aconsella una revisió anual malgrat no tenir cap símptoma.

Professionals que tracten aquesta especialitat

Preguntes freqüents

  • El mètode clínic més habitual per determinar la presència d'un edema macular és l'exploració clínica amb làmpada de fenedura amb la pupil·la dilatada. Tanmateix, sovint cal recórrer a proves complementàries d'imatge, com la tomografia de coherència òptica, que permet valorar alteracions en el gruix o morfologia de la màcula a molt alta definició, fet que ens permet de fer un seguiment de la resposta al tractament. L'angiografia fluoresceínica, en què s'injecta un contrast per via endovenosa i es prenen fotografies del fons de l'ull, també és una prova útil per avaluar l'estat circulatori de la retina i poder estudiar les causes de l'edema macular.

  • En general, aquests casos tenen bon pronòstic. Gran part d'aquests pacients acostumen a millorar simplement amb la instil·lació de col·liris antiinflamatoris, que fa desaparèixer completament l'edema macular en poques setmanes. Els casos que no responen al tractament tòpic amb gotes, en general responen bé a les injeccions de corticoides locals, amb una recuperació visual notable i bon pronòstic.