Degeneració Macular



Doctors

Degeneració Macular

Què és?

La DMAE o degeneració macular és la causa més freqüent de disminució severa de la visió en el món occidental i afecta a persones majors de 50 anys. La malaltia causa lesions en la porció central de la retina anomenada màcula, que és la responsable de la visió central, necessària per llegir, conduir o veure la televisió.

La degeneració macular pot ser:

-Seca o atròfica: Constitueix el 85% de tots els casos. Presenta una evolució lenta al llarg del temps (anys).

-Humida o exsudativa: Es caracteritza per presentar noves formacions de vasos sanguinis que creixen sota de la màcula. Aquests vasos constitueixen l'anomenada membrana neovascular. La seva evolució és ràpida (dies/setmanes) i compromet severament la visió central.

Símptomes

No produeix dolor, però pot presentar una sèrie de símptomes visuals que el pacient ha de reconèixer: les línies rectes que poden semblar ondulades o entretallades, l'estimació de les distàncies i les alçades pot estar alterada, la sensibilitat a la llum pot estar augmentada i existeix la necessitat d'una major quantitat de llum per llegir. Hi pot haver visió borrosa a la part central de la visió, a més quan la malaltia es troba en una fase més avançada es pot veure una taca negra a la zona central de la visió, que es pot fer més fosca i més gran com més temps d'evolució tingui.

El diagnòstic es compon de:

  • Examen de l'agudesa visual.
  • Exploració oftalmològica, prestant especial atenció a l'estat de la màcula.
  • Angiografia amb fluoresceïna. Consisteix en la injecció endovenosa d'un contrast per al posterior estudi del seu comportament a nivell coroïdal i retinal (fons d'ull).
  • Tomografia de coherència òptica. És un escàner de la màcula, que té com a finalitat evidenciar la presència o no d'una membrana neovascular.

Tractament

Els grans avenços en el camp de la degeneració macular s’han produït en la forma humida o exsudativa. Fins fa uns anys només disposàvem de tractaments làser. Més recentment van aparèixer les injeccions intravítries amb factors antiangiogènics. La seva acció bloqueja la progressió de les membranes neovasculars. La introducció de Ranibizumab (Lucentis®) i Bevacizumab (Avastin®) ha permès aconseguir millors resultats visuals. La mitjana d'injeccions intravítries de tractament a l'any és entre 5 i 6. Es tracta d'un tractament ambulatori que no necessita ingrés. Actualment, el 70% dels pacients tractats aconsegueixen no perdre visió a l'any i el 40% aconsegueixen acabar amb visions per sobre del 0,5, el que implica la possibilitat de poder conduir. Actualment disposem d'un altre fàrmac en injecció intravítria, Aflibercept (Eylea®), que els estudis clínics apunten que amb menor nombre d'injeccions s'aconsegueix la mateixa eficàcia que amb Ranibizumab o Bevacizumab.

Prevenció

El pronòstic visual de la DMAE exsudativa sense tractament és dolent. D'aquí ve que un diagnòstic precoç sigui clau per poder iniciar el tractament el més precoç possible. En pacients que ja han patit una DMAE exsudativa en un ull poden tenir un 50% de possibilitats de tenir una membrana neovascular a l'altre ull, en funció de les lesions predisposants que hi hagi a l'ull contralateral. Per això és important controlar periòdicament i de prop aquest tipus de pacients.

 

Doctors


Testimoniatges

  • Javier Godó, conde de Godó
    "La Barcelona de l'últim terç del segle XIX va disposar d'una [...]
  • Albert Om
    "La clínica Barraquer és un microestat independent que visita gent de tot el [...]
  • Jordi Sabatés
    "El miracle Barraquer. Un tracte de gran contingut humà, sense presses, amb un [...]
  • Veure tots