Doctors

Ull Sec

Què és?

“L’ull sec" és un terme general que s'aplica a totes aquelles circumstàncies en les quals hi ha una mala lubricació de l'ull, que afecta les parpelles, la pel·lícula lacrimal, la conjuntiva i la còrnia, conjunt anomenat superfície ocular. El terme engloba tant situacions de baixa quantitat de llàgrima, mala qualitat, o bé, excés d'evaporació de la llàgrima.

És una de les causes més freqüents de consulta a l'oftalmòleg per les molèsties que provoca. Factors que influeixen en la seva aparició són l’edat, la menopausa, el tabaquisme, la cirurgia refractiva com el LASIK o els medicaments ansiolítics, els antidepressius, els antihistamínics o els anticonceptius, entre d'altres.

Símptomes

Els símptomes són variats i consisteixen en cremor, ardor, enrogiment, picor, sensació de sorra i malestar en realitzar tasques que requereixen fixació visual com la lectura, la conducció o l'ús de qualsevol tipus de pantalla (ordinadors, mòbils, televisió, etc.). A més, aquests símptomes solen empitjorar en ambients amb fum, pols, aire condicionat, vent o poca humitat. També la mala tolerància a les lents de contacte pot ser un símptoma important de “l’ull sec".

Per arribar a un diagnòstic correcte i establir la causa o causes principals cal sotmetre’s a un examen exhaustiu per un especialista. S'ha de practicar una minuciosa revisió de les parpelles i de la seva vora lliure, determinar la freqüència del parpelleig, estudiar la quantitat i qualitat de producció lacrimal, mesurar la sensibilitat corneal i en ocasions, fins i tot, realitzar una biòpsia de la superfície ocular per aconseguir un diagnòstic. Pot ser aconsellable realitzar una anàlisi de sang per descartar una causa autoimmune, com la Síndrome de Sjogren.

Tractament

 El tractament és a llarg termini i en ocasions per a tota la vida, ja que l'evolució de la malaltia és crònica, lenta i progressiva. Sempre cal tenir en compte quines són les causes principals per mantenir l'equilibri lacrimal i aconseguir un alleugeriment simptomàtic durador.

Bàsicament, la higiene palpebral, utilitzar llàgrimes artificials, evitar ambients irritants, l'ús d'ulleres protectores i el descans de la vista en realitzar esforços visuals, ajuden el pacient a millorar els símptomes. Afegir una dieta rica en àcids grassos essencials com fruita seca o peix blau també pot ser beneficiós. En ocasions, l'especialista pot receptar col·liris antibiòtics, antiinflamatoris o, en casos severs, fabricar sèrum de la pròpia sang del pacient. Quan és un cas autoimmune, cal derivar el pacient al reumatòleg per a una millor medicació sistèmica per via oral.

Prevenció

Evitar ambients amb poca humitat o fàrmacs que predisposen a "l’ull sec" moltes vegades no és possible però el més important és acudir a un especialista en aquesta malaltia per arribar a un diagnòstic precís i posar les mesures terapèutiques adequades.

Doctors


Testimoniatges