Uveïtis

La uveïtis consisteix en una inflamació a l'interior de l'ull que afecta una o més de les tres parts de l'úvea: iris (que dona el color de l'ull), cos ciliar (darrere de l'iris, on es produeix l'humor aquós) i coroide (darrere de la retina). És responsable del 10-15% dels casos de ceguesa als països desenvolupats i es pot presentar a qualsevol edat, tot i que és més freqüent en pacients joves o de mitjana edat. 

Segons la localització anatòmica afectada, les uveïtis es classifiquen en:

• Anteriors: són la forma més freqüent. La uveïtis afecta l'iris (iritis) i, de vegades, el cos ciliar (iridociclitis), i la inflamació predomina a la cambra anterior de l'ull.
• Intermèdies: afecten el cos ciliar i les estructures properes. La inflamació, doncs, es localitza predominantment al gel vitri.
• Posteriors: afecten la coroide (coroïditis), tot i que sovint la inflamació coroidal afecta també la retina adjacent perquè hi està en contacte directe (corioretinitis).
• Panuveïtis: Alguna vegada poden quedar compromeses les tres parts de l'úvea. Això dona lloc a una panuveïtis.

Les uveïtis cursen amb diferents símptomes segons on es localitzin. Les anteriors i intermèdies presenten enrogiment i dolor ocular, llagrimeig, fotofòbia (intolerància a la llum) i visió borrosa. D'altra banda, les uveïtis posteriors acostumen a presentar-se amb miiodesòpsies (percepció de mosques volants) i pèrdua de visió variable segons la mida i ubicació de les lesions.

La inflamació pot aparèixer només en un ull o presentar-se en tots dos, simultàniament o separadament en el temps. Es pot presentar de manera aguda i sobtada, o tenir un curs crònic amb un inici més gradual i amb més durada del quadre. Les recurrències o recaigudes poden ser freqüents.

L'origen de la inflamació intraocular pot ser molt divers. Una uveïtis pot reflectir una malaltia que està tenint lloc en altres parts del cos i que potser ha passat desapercebuda, de manera que la uveïtis esdevé un senyal d'alarma.

Dividim les causes d'uveïtis en infeccioses i no infeccioses. Entre els agents infecciosos que poden provocar una inflamació intraocular, destaquen els virus (com l'herpes), els bacteris (com la tuberculosi o la sífilis) o els paràsits (com la toxoplasmosi). La toxoplasmosi és la causa infecciosa més freqüent. Aquest paràsit, que s'ingereix a través de carn o vegetals contaminats, s'enquista a la retina i provoca una corioretinitis que, un cop guarida, deriva en l'aparició d'una cicatriu. Quan aquesta es produeix en la màcula (part central de la retina), la pèrdua de visió que origina és severa. Les uveïtis d'origen no infecciós poden afectar únicament l'ull o estar relacionades amb malalties generals com l'artritis idiopàtica juvenil, l'espondilitis anquilosant, la malaltia de Behçet, la malaltia inflamatòria intestinal o la sarcoïdosi, entre moltes altres.

Cal tenir en compte que en prop d'un 35% dels pacients no s'arriba a trobar mai la causa o origen exacte de la inflamació i, per tant, es consideren uveïtis idiopàtiques.

El tractament de les uveïtis dependrà de la causa subjacent de la inflamació i s'ha d'iniciar com més aviat millor. En algunes uveïtis d'origen infecciós, el tractament amb antibiòtics pot ser curatiu. En la majoria dels pacients, els corticoides són la base del tractament en la fase aguda, que es poden utilitzar en forma de col·liri, d'injeccions al voltant o a l'interior de l'ull o per via sistèmica (oral, intramuscular o intravenosa). En algunes uveïtis d'origen immunològic, cròniques, difícils de gestionar o amb complicacions derivades de l'ús de corticoides, pot ser necessari l'ús de fàrmacs immunomoduladors per tal de controlar la inflamació (durant un temps prolongat o fins i tot durant tota la vida). Alguns d'aquests fàrmacs poden tenir efectes secundaris que requereixin un seguiment de molt de prop.

En alguns casos pot ser necessari realitzar una intervenció quirúrgica amb finalitats diagnòstiques o per tractar algunes de les complicacions associades a la inflamació intraocular (sobretot en les formes cròniques), com són la cataracta, el glaucoma, l'opacitat persistent al vitri, les hemorràgies intraoculars o el despreniment de retina.