Braquiteràpia epiescleral

Braquiteràpia procedeix del grec brachys, que vol dir 'a prop', i és una modalitat de radioteràpia local que permet d'irradiar una tumoració des d'una font que està en contacte amb l'òrgan afectat, o fins i tot a dins d'aquest òrgan. L'isòtop radioactiu més emprat és el iode-125. En oftalmologia, la font radioactiva es col·loca damunt de l'escleròtica (epiescleral), que és la part blanca de l'ull.

La primera indicació de braquiteràpia epiescleral és el melanoma uveal, tot i que també es pot utilitzar per irradiar altres tipus de tumors intraoculars: retinoblastomes, metàstasis i tumors vasculars de la retina i de la coroide.

Es tracta d'una intervenció quirúrgica que consisteix a col·locar una placa d'or carregada amb els isòtops radioactius en contacte amb el globus ocular, coincidint amb la localització del tumor. La mida de la placa i la dosi s'individualitzen en cada cas, en funció del tipus de tumoració i de la mida que tingui.

És essencial comptar amb un equip ben coordinat que inclogui un oftalmòleg expert i un radioterapeuta oncòleg que decidirà quant de temps ha d'estar la placa in situ. Passat aquest període, que sol ser de 3 a 5 dies, es retira la placa.

En un alt percentatge de casos s'assoleix la cicatrització del tumor, que no és immediata. El pacient ha de seguir controls clínics i ecogràfics periòdics per constatar la regressió de la tumoració. La resolució definitiva del tumor acostuma a arribar al cap d'alguns mesos.

La radiació emesa per la braquiteràpia epiescleral no afecta altres òrgans ni les persones del voltant, perquè es tracta d'una radioteràpia molt localitzada. En general, és un tractament amb pocs efectes indesitjables.

Quan el tumor es localitza a la part anterior de l'ull, hi ha el risc de desenvolupar una cataracta radiogènica, i en els casos en què s'irradia una lesió pròxima a la retina central o al nervi òptic, pot aparèixer una retinopatia o una neuropatia per radiació, amb disminució de la visió.